Gmail serà de pagament? I Facebook? (Aquí el desmentit de Facebook)
Si marques el PIN bancari del caixer automàtic al revés es presentarà la policia?
Un jutge ha autoritzat un “no vull pagar” quan es recull el cotxe del dipòsit de la grua municipal?
La resposta a totes aquestes preguntes es NO. És mentida. Són llegendes urbanes, “bulos” (HOAX en anglès), boles. En definitiva, mentides que es propaguen de forma viral per Internet i les xarxes socials amb la col·laboració necessària dels usuaris de la xarxa que comparteixen aquests tipus de missatges sense comprovar-ne la veracitat.
Normalment, els creadors d’aquests missatges busquen aconseguir adreces e-mail vàlides per enviar SPAM, (correu no desitjat que ens transmet publicitat del tipus “viagra genèrica a preu econòmic” o “rellotges de primeres marques a preu de saldo”).
Aquest tipus de publicitat no desitjada (que sovint s’utilitza per fer propaganda d’articles il·legals, com rellotges falsos o “medicaments” sense garantia sanitària) necessita de notícies que despertin l’interès del públic i que l’animi a compartir el missatge. Així, cíclicament, apareixen llistes de medicaments legals amb efectes secundaris gravíssims, o bé la solució definitiva i miraculosa per recuperar-te d’un infart: estossegant!, ajudar una família amb un nen malalt compartint un correu, Nokia ens donarà un mòbil si reenviem un missatge, mireu què passa quan reenviés aquest correu deu cops, etc...
Amb la popularització de les xarxes socials, sovint aquests missatges salten del correu a Facebook o Twitter per transmissió vírica, quan algun dels destinataris d’un d’aquests correus comparteix als seus perfils social, normalment de bona fe, alguna d’aquestes notícies, tot i que també s’ha detectat a Facebook centenars d’aplicacions disfressades de jocs, o de causes nobles, que en realitat serveixen per enviar missatges en el nostre nom i que s'activen clicant "compartir" o "m'agrada", fent que nosaltres ens convertim, sense saber-ho, en generadors d’ SPAM.
Com detectar un HOAX?
És possible identificar un HOAX per les seves característiques:
- Normalment són atemporals. Sense data poden circular molt més temps per Internet.
-Utilitzen un ganxo per captar l’atenció i despertar sensibilitats: pors, desgràcies, injustícies... Així, molts internautes ho comparteixen “per si de cas”.
-Demanen reenviar o compartir, per assegurar-ne la propagació.
-Sovint citen fonts oficials encara que de forma imprecisa per dificultar la comprovació, i el fet o la notícia pot contenir algun element que pot ser cert, per donar certa credibilitat.
-Fent servir el sentit comú. Si Facebook o Gmail passen a ser de pagament, des dels seus lloc web dirian alguna cosa, oi?
|