Sovint rebem correus electrònics oferint-nos un sobresou a canvi de feines, si més no, peculiars. En funció de la imaginació dels remitents del correu, la història està més o menys treballada, però bàsicament el procediment sempre és el mateix. A l’argot policial es coneix com “fer de mula a Internet”.

Grosso modo,  ens  ofereixen que obrim un compte bancari nou, en una entitat solvent. No haurem de posar ni un cèntim.  Regularment ens començaran a arribar diners dels quals ens quedarem un percentatge (regularment inferior al 5 %) en concepte de comissió i la resta la transferirem a comptes del tipus Moneygram o Western Union. La explicació sobre procedència dels diners depen de la creativitat dels "dolents" però  acostumen a ser històries  relacionades amb negocis innovadors que solen ser creïbles.

Aparentment no s’observa cap il·licit penal, però sí que hi és.  En realitat, el nostre nou compte bancari el faran servir els “dolents” per fer arribar els diners que provenen  dels seus delictes, sovint operacions il·legals de blanqueig de diners, o compres fraudulentes fetes a Internet amb targetes duplicades o robades,  o diners provinents de phishing o d’altres estafes bancàries  fetes des d’Internet.

El “enredat”, sense saber-ho,  enviarà diners  obtinguts de forma delictiva a  serveis com Western Union  i els  "dolents"  els recuperaran a oficines d’aquestes empreses en països on el control de la identitat de les persones que recullen els pagament és escàs o nul.

Tot i que no hi  acostuma a haver mala fe en l'“enredat”,   és un fet objectiu i punitiu  que hi ha un compte bancari a nom de "l'enredat"  on hi van a parar els diners provinents de fets delictius.