Cas real viscut a Manresa  aquest mateix estiu (2015). Un home és assegut a una terrassa del Nucli Històric. Pren un tallat i es mira un diari.  D’aquest home  direm que es diu Mingo (nom fictici) i que frega l’edat de jubilació.  Llegeix l’Sport  i pensa  que aquest any tornarem a guanyar sis copes, com la primera temporada del Pep.   Se li acosten dues noies:  exòtiques, guapíssimes,  parla dolça i accent suggerent   que li recorda unes vacances al Carib.    Una d’elles, la més alta,  se li asseu al costat i li diu que els homes d’ara no són com els d’abans,  que ella voldria un home com ell i li demana que com se diu. El Mingo respon que  el seu nom és Domènec, però que tothom li diu  Mingo, i que li agraeix  els piropos, però que ell és casat amb la  Teresa des de fa més de quaranta anys i que sempre li ha estat fidel.    Ella li explica que no és gelosa, i que està disposada a tenir un affaire amb ell,  només una vegada i només  per donar-li un caprici al cos,  i tot d’un plegat se li asseu al damunt i l’abraça i li comença a fer petons.

El pobre Mingo se’n desfà de la noia com pot  i marxa espantat.  De camí a casa  l’ensurt  li comença a passar i nota un sentiment d’autoestima que creia oblidat.  “Encara aixeco passions”, pensa, i puja les escales de casa pensant que a la Teresa li farà gràcia que el seu home encara tingui tant de sex appeal.

- ... i la noia m’abraçava  fins que li he hagut de dir que s’equivocava, que  jo era un home casat.   Ja veus que el teu marit encara aixeca passions.

-Molt bé, Robert Redford –respon la Teresa- i la cadena d’or amb la medalla de la Mare de Déu de Montserrat on és?

 El Mingo es palpa el coll i nota que la cadena ha desaparegut.  Es posa la mà a la butxaca i tampoc hi té la cartera. El rellotge encara l’hi té...  perquè és  un  rellotge barat de plàstic.

** Alguns noms, localitzacions i circumstàncies han estat alterats per preservar la intimitat dels protagonistes, però la història és totalment certa.