Actes 150 Anys

Agenda

Juliol 2018
L M X J V S D
25 26 27 28 29 30 1
2 3 4 5 6 7 8
9 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31 1 2 3 4 5

Farmàcia Guàrdia

Sense events

Radars Catalunya


Radars de Catalunya

Estafes "Timos"

Tradicionals

  • Estafa de la "estampita".
    • La víctima és abordat per una persona que aparenta ser disminuït psíquic, que ensenya una bossa plena de bitllets de curs legal. L'estafador, no dóna cap importància al que duu dient-li a la víctima que a la bossa duu "estampitas". És en aquest moment quan altre casual ciutadà s'acosta i convenç  la víctima perquè li compri la bossa a l'estafador. Sovint l'acompanya al banc perquè no li passi res (i per assegurar-se que no revela al personal del banc la destinació dels diners). Quan la víctima obre la bossa comprova que no conté bitllets sinó tacs de retallades de paper de diari.
  •   Els "trileros".
    • Freqüent en fires i mercats. Un grup de persones posen en una taula o caixa de cartró, tres cubilets, una bola petita i comencen a fer com si apostessin a endevinar sota quina cubilet és la bola, guanyant sempre. Quan et convencen per  jugar sempre encertes fins que jugues una quantitat important. L'estafador que mou la bola té una habilitat especial per  ocultar-la de manera que mai encerti la persona que aposta.
  • Estafa del Natzaré.
    • L'estafador crea una societat mercantil que comença a efectuar compres a uns incauts proveïdors, abonant al principi les primeres adquisicions en efectiu, fins que s'aconsegueix obtenir la confiança d'aquells. Els proveïdors estan encantats amb que els paguin amb diner efectiu i només lliurar la comanda, així que no protesten quan els fa una compra realment gran i utilitza com a forma de pagament lletres de canvi i pagarés, domiciliats contra comptes bancaris sense fons i , abans que venci el primer termini, l'estafador ha venut tot i ha desaparegut.
  • Estafa del "Tocomocho".
    • L'estafa sol desenvolupar-se en llocs de trànsit (estacions, caixers, etc.) Una persona s' costa amb un bitllet de loteria premiat i que per les presses no pot cobrar. L'amic vol vendre-te'l per molt menys del premi que conté. Per a donar major credibilitat interromp altre aparent transeünt (ganxo) que sol afirmar l'autenticitat del premi exhibint un llistat de bitllets premiats en un diari antic. La víctima accedeix a aportar la quantitat dels diners pactats i quan va a recuperar-lo a la finestreta de la loteria comprova que el bitllet és fals.
  • Estafa de l'instal·lador.
    • Els estafadors es personen en el domicili de la víctima. Van vestits amb un mono de treball i normalment manifesten ser instal·ladors d'una empresa de gas i vénen a realitzar una revisió tècnica. Normalment es limiten a canviar un tros de la goma del gas i posteriorment cobren preus abusius. Comprovi que realment són els operaris de l'empresa subministradora; una bona forma de discriminar els instal·ladors oficials d'empreses de subministrament de gas o electricitat respecte d'aquells fraudulents és demanar sempre que us carreguin l'import de la inspecció i/o treballs realitzats a la factura mensual. Els instal·ladors-inspectors oficials us realitzaran aquesta gestió sense cap problema, els no oficials us demanran l'import en metàl·lic. Davant cap dubte truqueu als números telefònics d'atenció al client de les empreses de subministrament

Subir

Estafes amb diners y targes

  • Billets tintats.
    • S'ensenya a la víctima un maletí ple de cartolines negres. La primera és un bitllet enfosquit amb tinta que, en mullar-lo amb un producte màgic, es converteix en un bitllet de curs legal. Se li oferix per un mòdic preu el maletí i el producte per netejar-los, però la resta finalment són cartolines negres.
  • Estafa del reemborsament.
    • Les víctimes, paguen 60 € cadascun per rebre contra reemborsament una «invitació» per  acudir a un congrés benèfic, suposadament organitzat per una agència informativa que desconeixia l'assumpte, en el qual anaven a rebre un premi valorat en 2.000 €.
  • Estafa de l'e-mail i la targeta visa.
    • Reps un e-mail informant-te que se't va a carregar al teu compte una compra feta amb la teva VISA però que tu no has fet. Et dóna un nombre d'informació suposadament gratuït del tipus 90- 6234567 que resulta ser un 906 molt car. 
  • Estafa del llaç libanès.
    • La manera en la qual es perpetra és la següent: els estafadors introduïxen el anomenat "llaç" que sol ser, la majoria de les vegades, una cinta magnetoscópica, generalment pel·lícula de cassettes de vídeo perquè el caixer no reconegui la introducció d'una targeta en el mateix.
      D'aquesta manera, la víctima, quan arriba al caixer per  realitzar qualsevol transacció, de seguida comprova que la targeta s'ha quedat embussada en la ranura i que no pot operar. Llavors, apareix un dels estafadors, fent-se passar per bon samarità i oferint-li ajuda. Li facilita el seu telèfon mòbil i li diu que es comuniqui amb la sucursal bancària perquè allí li ajudin".
      A l'altre costat de la línia es troba el segon estafador, que li demana a la víctima que marqui vuit xifres en el telèfon; les últimes quatre deuen ser les del nombre de seguretat de la targeta de crèdit.
      Quan s'ha realitzat aquesta operació, la víctima contempla amb estupefacció que, malgrat tot, la targeta de crèdit no és retornada pel caixer, així que finalment abandona el lloc, moment en el qual els estafadors aprofiten per a recollir la mateixa i utilitzar-la, al conèixer el codi d'accés a la mateixa.
  • Duplicat de la banda magnètica.
    • Duplicat de la banda magnètica: En aquest cas es tracten de tècniques més sofisticades i, per tant, proporcionen beneficis més sucosos. Recordi 'escàndol que va suposar la detenció d'una banda d'estafadors que duplicaven les dades de les targetes d'un peatge de l'autopista A-7.
      La manera d'operar? Senzillament tenien  dos persones "compinxades" que, a la cabina de peatge, "duplicaven" les targetes de crèdit amb un lector de bandes magnètiques portàtil, de petites dimensions.
  • La silicona.
    • La "silicona": Menys artesà i complicat que els anteriors, consisteix senzillament a introduir qualsevol tipus d'objecte que impideixi la sortida de diners del caixer automàtic.
      "
      Una vegada que l'usuari, desesperat, abandona el caixer automàtic, els estafadors aprofiten per a desbloquejar la terminal i treure els diners".
    • Possibles estafes en les línies 806.

      • Ofertes de treball.
        • S' anuncien generalment a les planes d’ofertes de feina dels diaris. Els teleoperadors els fan un questionario, perllongant tant com poden la duració de la trucada
        • Sovint, sol·liciten el currículum per donar més credibilitat. Acostumen a finalitzar la trucada amb un “ja el trucarem”. En realitat ens han mantingut molts minuts en una conversa en una línia de tarifació especial i la trucada ens costarà molts diners. Alguns operadors telefònics ofereixen la possibilitat de bloquejar l’ús d’aquest números a la nostra línia telefònica. És molt recomanable a llars on hi ha avis i infants, que són sovint les “dianes” de moltes estafes telefòniques.

       

      • Regals i premis.
        • L'usuari rep una trucada, una carta o un e-mail on es informat que ha guanyat  un sorteig, o que una empresa ha decidit fer-li un regal, i, per rebre més informació cal trucar a un telèfon que comença per 80. Us podeu imaginar el resultat.
      • Pàgines Web 'gratuïtes'.
        • Nombroses pàgines Web, generalment eròtiques o pornogràfiques, que s'anuncien com gratuïtes condicionen el seu visionat a que l'usuari instal·li en seu ordinador un programa. Aquests programes poden ser en realitat virus, spyware, malaware, ransomware... En definitiva, software maliciós que pot accedir als seus comptes bancaris, contrasenyes, etc...
      • Línias eròticas.
        • En ocasions,el que es presenta com una conversa eròtica es redueix a un simple enregistrament. Sovint anuncis del tipus “noia molt sexy busca home per sexe sense compromís” no són més que una línia eròtica en la que una “teleoperadora” manté converses amb “l’enredat” que creu que “ha lligat” quan en realitat la “noia molt sexy” li donarà llargues i més llargues i més llargues doncs l’únic interès és fer durar tant com pugui les trucades telefòniques a un número de tarifació especial.
        • .

      Subir

      Estafes amb vendes

      • Estafes multinivell/piramidals.
        • Pretenen fer-te venedor d'un producte exclusiu i molt car. El negoci que et proposen no és que venguis res, sinó que captis a més persones, prometent un percentatge dels benefici que generin.
      • Estafes "Inverteixi en borsa i faci's ric ràpidament sense arriscar".
        • Un suposat expert corredor de borsa t'informa confidencialment de que disposa d'informació privilegiada sobre certes companyies que sap pujaran en borsa una barbaritat. Solen ser persones persuasives i amb dots de comunicació, de manera que al final li confies els teus estalvis. Després poden passar diverses coses: Que desaparegui amb ells i no tornis a veure'l o bé  que la borsa sigui l'encarregada de que les teves flamants accions adquirides fa poc no serveixin de res.
      • Estafes amb antiguitats o relíquies.
        • Les antiguitats i relíquies són un dels objectes preferits pels estafadors/res, ja que si es dóna amb una persona prou ingènua, és molt fàcil fer passar un llibre vell en alemany per la segona Bíblia que va imprimir Guttemberg. Pel que fa a relíquies religioses, la cosa és encara més senzilla per a l'estafador, doncs l'afany de posseir articles religiosos que van pertànyer als sants fa que la raó s'esmussi.
      • Estafes amb llibres.
        • Podem distingir duesversions, d'una banda està el venedor d'enciclopèdies a domicili, que en nom d'una coneguda editorial, ofereix una enciclopèdia a un preu de "ganga", això sí, pagadores en efectiu. Després de fer efectiu el total de l'import, l'enciclopèdia no serà servida mai
          L'altra versió és bastant més macabra, ja que l'estafador sense escrúpols llegix les esqueles del periòdic i va a casa del difunt a lliurar una Bíblia carísima que suposadament el finat acabava de comprar. Moltes vegades els familiars, emocionats, decideixen conservar aquest últim record i accedeixen a 
        • pagar-la per ser el darrer desig del difunt.
    •